despairer
des·pair·er
despairer · despairers
One who despairsOne who despairs.
UK/dɪˈspɛːɹə/US/dɪˈspɛɹɚ/
Meaning
1 sensesOne who despairs.
Origin
From despair + -er.From despair + -er.
Wiktionary, CC BY-SA 4.0 · source
Forms
plural: despairers| Singular | despairer |
|---|---|
| Plural | despairers |
regular